Els Clubs de lectura van a bon pas. Des de les Biblioteques n'estem molt contents, perquè tot i còrrer el risc de dir sempre el mateix, sabem que formar part d'un Club és molt més que llegir!
Les properes trobades dels Clubs seran aquestes.
Biblioteca Joan Miró. Trobada 12 de desembre
Una història divertida i encantadora sobre una follet molt especial que ha d'aprendre a estimar-se tal com és i que descobreix que els defectes són virtuts a ulls dels que t'aprecien de debó. Però la pregunta clau és... És bo dir sempre la veritat?
El pare de l'Omar era jardiner i la seva mare feia olor de canyella. A tots dos se'ls va empassar el mar juntament amb altres desconeguts. Només ell portava un petit salvavides amb el seu nom escrit, perquè no l'oblidés mai...
Biblioteca Miramar. Trobada 19 de desembre
El Tavi s'enamora de la Vanina el primer dia que la veu asseguda a la classe. Ella ha arribat d'un país llunyà, envoltada de misteris. El Tavi no tindrà el camí gens fàcil: cada vegada que es vol acostar a la Vanina, el Ricky i els seus col legues li barren el pas. Això l'ajuda a descobrir que hi ha una pila de coses d'ell mateix que no sabia, i que, quan s'ho proposa, pot arribar lluny.
I ja ho sabeu, si no podeu venir a les trobades, podeu deixar el vostre comentari del que us ha semblat el llibre aquí sota, a l'apartat de comentaris!
2 comentaris:
Soc una nou és un llibre sorprenent. Poder defensar que un nen és una nou sembla impossible, però també és divertit i et demostra que tot és possible. El final és força impactant i fa que el llibre sigui rodó. La història, a més, et fa prendre consciència de les injustícies del món i que hi ha gent que té una vida molt complicada, desgraciadament. Tots hauríem de contribuir a construir un món millor. A més, nosaltres, els nens, ho hauríem de fer més, perquè nosaltres ara estem creant el nostre futur. I volem un futur correcte per a tothom.
Otger, primer que tot disculpa'm per haver trigat una mica (bastant) a respondre. Vaig imprimir el comentari, per llegir-lo a la sessió i com que anava justa de temps, no vaig contestar amb la idea de fer-ho a l'endemà i em va marxar del cap.
Dit això, agraïr-te el teu comentari, ja que vas saber copsar la idea que volia transmetre el llibre. Com que tenim un grup bastant barrejat, les oponions també van ser diverses, a uns els hi va encantar i els altres no. A mi, personalment, el fet que estés escrit com si fos un tribunal de justícia, amb tots els implicats declarant i donant el seu punt de vista em va agradar i la història també. El tema de la inmigració és un tema molt sensible que hauríem de treballar més i millor.
Gràcies pel comentari!
Publica un comentari a l'entrada